Mostrant articles per etiqueta: Opinió

Això va afirmar el conseller de cultura de la Generalitat del País Valencià, Vicent Marzà, al programa “El Matí de Catalunya Ràdio” el 20 de gener passat. El conseller Marzà deia que les dificultats per arribar a la reciprocitat són degudes a que aquest afer, no és competència de les conselleries de Cultura del País Valencià, de Catalunya i de les Illes. Amb tot, cal recordar que Compromís recolzà els pressupostos del govern del Sr. Sánchez i que també ha recolzat recentment la reforma laboral presentada pel govern del Sr. Pedro Sánchez. I a canvi de què? Compromís no ha pogut exigir al govern del Sr. Sánchez aquesta reciprocitat per tal que els valencians puguem vore TV3? O és que li és igual?

No sé si és per estar en temps de canícula, o per un cert cansament davant de tantes i tantes notícies que semblen tan transcendents en un primer moment i que en dies, quan no en hores, desapareixen de l’imaginari col·lectiu, que hui m’abelleix utilitzar aquest espai per a comentar un fet que de tan intranscendent que és no arriba a la categoria de notícia. O tal vegada sí?

Al febrer de 2011, l'ofegament judicial atiat pel PP va portar al tancament dels repetidors de TV3. Va ser un greu atac a la llibertat d'informació, vam deixar d'escoltar quotidianament els diversos accents de la nostra llengua i es va perdre un gran nombre i varietat de referents per a tota la societat valenciana.

Ens hem  alegrat moltíssim de poder vore al mateix temps i a les nostres televisions autonòmiques, per primera vegada la retransmissió simultània d’algunes pel·lícules. Obres que pertanyen al nostre ideari comú i a la nostra llengua comuna com es el català. Retransmissions que contaren ja des del moment del seu anunci amb l’aprovació  i l’expectació  dels usuraris televisius i que han estat les més vistes en la seva franja horària pels televidents respectius. Algunes, coproduïdes conjuntament, com puguen ser “ La mort de Guillem “ o “La dona que parla, Federica Montseny”.

El domini lingüístic del català s’estén per tota Catalunya, incloent-hi la Catalunya del Nord i la Franja de Ponent, Andorra, les Illes Balears i Pitiüses, la ciutat de l’Alguer -on també s’anomena alguerés-, la major part del País Valencià – on rep majoritàriament la denominació de valencià- i el territori del Carxe, a la Regió de Múrcia. És a dir, un espai humà i territorial avui dividit entre els estats espanyol, francés, andorrà i italià i, dins de l’estat espanyol, entre les comunitats autònomes de Catalunya, País Valencià, les Illes Balears, Aragó i Múrcia. Fet i fet, un espai de gran varietat i potencialitat, si visquérem en unes societats veritablement democràtiques, en les quals cultura i les diverses llengües que les vehiculen foren expressions respectades i potenciades com a signes de riquesa immaterial a protegir i, alhora, un veritable trencaclosques per a poder garantir-ne l’ús normalitzat i la viabilitat de futur, a causa de la manca total o parcial d’aquesta mateixa democràcia.

Des de començament de gener d’enguany hi ha a les xarxes socials la iniciativa Reciprocitat Ara!, que ha comptat amb una remarcable repercussió i un suport i creixent  a favor de la reciprocitat plena de tots els mitjans de comunicació en llengua catalana al conjunt del territori lingüístic, Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears i Pitiüses. La campanya, que compta amb el suport de Decidim i la Plataforma per la Llengua i a la qual han anat sumant-se altres entitats, “simplement” interpel·la públicament cada dia als diferents Governs autonòmics i a les corporacions de ràdio i televisió dels respectius territoris.